Història del Campionat Ibèric de Futbol Gaèlic

Els  i les Barcelona Gaels van néixer durant els anys 2002 i 2003, però a la península ibèrica no hi havia pas cap equip de futbol gaèlic per a jugar. És per això que en un principi, tots els equips europeus jugaven una sèrie de tornejos organitzats per la GAA Europe arreu del continent. Munich, Amsterdam, Gernika o París van ser diverses ciutats on els Gaels i les Gaelettes van jugar-s’hi les garrofes.

 Aquesta situació era insostenible pels clubs amb recursos més limitats, com el nostre. En aquestes circumstàncies els màxims dirigents dels organismes europeus van decidir crear una sèrie de campionats regionals basats en la proximitat geogràfica, on els campions dels respectius campionats podien accedir al European Championship, el màxim trofeu a nivell continental.

 Mentrestant, a l’estat Espanyol s’havien anat creant nous equips de Futbol Gaèlic, com ara els Madrid Harps, Marbella-Costa del Sol GAA, Pamplona-Iruña GAA, València GAA o clubs en fase de consolidació, com Valls GAA, Girona Shamrocks o Bilbao GAA. El campionat ibèric inclou tots els equips de la península ibèrica, és a dir, de l’estat Espanyol i de Portugal, si bé és cert que no hi ha cap club de futbol gaèlic a Portugal. Es disputa com una lligueta, on els equips sumen punts d’acord a les seves victòries al llarg dels diversos torneijos que es celebren (de fet, es celebra un torneig a cadascuna de les seus dels diversos equips).

 El primer campionat ibèric tingué lloc l’any 2006, disputat sota el format d’un seguit de tornejos disputats a cadascuna de les seus dels diversos clubs. En la primera edició, el campió Ibèric en categoria masculina fou l’equip de Marbella-Costa del sol GAA, i en categoria femenina, les noies del Madrid Harps.

 L’any 2007 fou l’any daurat de l’equip català. Aquell any, els Barcelona Gaels es van proclamar campions de la categoría masculina i les Gaelettes en categoria femenina. A l’edició del 2008 les noies van revalidar el seu títol de campiones ibèriques, però en categoria masculina el trofeu va anar a parar als Madrid Harps.

 En l’edició del 2009 es va capgirar la situació: els nois van recuperar la corona ibèrica, però les Gaelettes van perdre en un final de lliga d’infart davant les noies del Madrid Harps.

 El campionat ibèric sembla molt assentat, sobretot entre els quatre clubs més grans d’Ibèria, que són els de Madrid, Pamplona, València i Barcelona, però més enllà de la rivalitat esportiva, el campionat s’ha convertit en un esdeveniment festiu , on predomina el respecte al rival i l’esforç.

All Ireland Championship 2009

Aquesta temporada viurem una final del All Ireland GAA molt apassionant. D’un costat, l’equip amb més títols a les seves vitrines, l’equip del comtat de Kerry. De l’altra, el gran aspirant al tro del futbol gaèlic, l’equip del comtat de Cork.

Són dos estils i dues filosofíes diferents a l’hora de practicar el futbol gaèlic. Kerry és un equip on prima la bellesa estètica per sobre del múscul. No en va el conjunt groc i verd és comparat amb la selecció de futbol de Brasil, no només per la coincidència en els colors.

Per la seva banda, Cork és un conjunt molt tàctic, amb una defensa extraordinària i una davantera efectiva i resolutiva. Els vermells són una apisonadora però practiquen un joc més gris que els seus veïns del Munster.

Fa un parell de temporades, l’any 2007, ja es va produir aquesta final, que en aquella ocasió es va decantar cap l’equip de Kerry. Es tornarà a produïr aquesta circumstància?`

Catalunya no és Europa

Catalunya no és Europa. O això deuen pensar la consellera d’esports, el president de la Generalitat i tota la colla de polítics que governen i no estàn a l’alçada del nostre país. I és que la selecció catalana de futbol australià, oficialment reconeguda a nivell internacional, no disputarà, per primer cop a l’història, l’European Cup que tindrà lloc a Croàcia el proper mes d’octubre.

La selecció catalana, recordem-ho, ha estat present a les edicions de l’European Cup, màxima competició continental a nivell nacional, a les edicions celebrades tant a Londres, l’any 2005, on va acabar en una meritòria setena plaça, a Hamburg l’any 2007, on va quedar en vuitena plaça, i a Praga l’any 2008, on la selecció va tornar a quedar en setena posició. A més, cal sumar que la primera edició del World Cup 9-a-side, competició organitzada per la WAFF (World Australian Football Federation) es va celebrar a Catalunya, on la selecció va quedar sotcampiona del món. Les estadístiques les podeu trovbar tant a Wikipedia o a Footy Record.com.

Per totes aquestes actuacions, la selecció va arribar a estar situada al lloc 20 del rànking mundial segons l’AFL, l’Australian Football League, la competició professional australiana, per davant de països com Espanya, Portugal, Itàlia, Grècia, Polònia, Rússia, Argentina o Brasil.

Però el context de recissió econòmica és l’excusa per que la Generalitat de Catalunya hagi denegat les ajudes necessàries a la LFAC (Lliga de Futbol Australià de Catalunya) i d’aquesta manera, es fa impossinble participar al torneig. El nou estatut de Catalunya, aprovat en referèndum l’any 2006 pel poble de Catalunya, obliga al govern de Catalunya a ajudar a les associacions i federacions esportives catalanes oficialment reconegudes internacionalment, però sembla que un cop més, socialistes, republicans i ecosocialistes no hauran complert amb els acords de govern ( i no només en matèria d’esports).

Volem ser un país normal? Volem que les nostres seleccions juguin amb normalitat les competicions oficials internacionals? Jo crec que no. Falten calers a causa de la recissió econòmica, cal retallar despeses, sobretot en esports molt minoritaris, però no cal retallar en cotxes oficials, recepcions i dietes diverses de que gaudeix la classe política (i que costen molt més que els diners necessaris per què Catalunya pugui jugar aquest esdeveniment).

Tant de bo això no sigui la sentència de mort de la selecció catalana de futbol australià, ja que l’imatge que es dòna de cara al exterior no és gens seriosa, ja que si et conviden al Europeu i al World Cup com una nació oficial, i tu no hi vas a causa de la manca de recursos, és molt possible que a les següents edicions no hi siguis present (sobretot si Espanya si que hi va, amb ajuts del CSD, el Consejo Superior de Deportes del senyor Lissavetzky). Sembla ser que als catalans no ens queda més que anar, des de la distància, amb la selecció Andorrana, que si que serà present, per primer cop, al European Cup d’aquest any.

Us deixo amb la foto (esperem que no sigui la darrera) de la selecció catalana a una competició oficial:

Històries d’un món real

La web worldfootynews.com és una web de referència mundial pels aficionats al footy. Hi surten notícies i artícles d’arreu del món.

Aquesta setmana hi ha un d’especial: la narració de diverses històries al voltant de la pràctica del footy a casa nostre. En primer lloc, explica l’història del jugador dels RC Cornellà Bocs Juan Carlos Herrera. En Juan Carlos és el únic jugador de Futbol Australià del seu país, Bolívia. Aquesta temporada, “el Cruceño” (doncs és originari de Santa Cruz) ha jugat a un bon nivell i ha materialitzat alguns gols i punts importants.

Un altre cas és el dels jugadors del Senegal. A Valls hi ha una colònia de treballadors subsaharians molt important, i entre aquests, hi ha una nodrida colònia de Senegalesos. Fins a vuit jugadors del Senegal juguen o han jugat a la LFAC, i de fet, és la columna vertebral de la selecció del Senegal, que mai ha jugat al seu país si no sempre ha hagut de jugar els partits internacionals a Catalunya. Entre els Senegalesos cal destacar en Abdul Diakhaté, el gran capità de Senegal, i el líder de la defensa dels Belfry Valls, campions de Catalunya.

És un plaer veure com el nostre país és un exemple d’ integració i multiculturalitat per al món del footy. Catalunya és terra d’acollida i la LFAC, la Lliga de Futbol Australià de Catalunya, pot sentir-se ben orgullosa de la seva pròpia multiculturalitat, el respecte mutu i constitueix un nexe d’unió entre diverses cultures.

Us deixo el link del article:

http://www.worldfootynews.com/article.php/20090715155546617

Rànking mundial

Fa pocs díes que la pàgina web World Footy News ha publicat el rànquing dels 22 principals països del footy a nivell internacional… I Catalunya hi és present!!!!

1		Australia
2		Papua New Guinea
3		New Zealand
4		South Africa
5		Ireland
6		Nauru
7		Canada
8		United States
9		Japan
9		Great Britain
11		Samoa
12		Denmark
13		Sweden
14		Croatia
15		Germany
16		Peace Team
17		Finland
18		Tonga
19		France
20		Catalonia
21		China
22		India

Sorprèn que el millor país europeu sigui Irlanda. Té una explicació fàcil: El Futbol Gaèlic, fill d’Irlanda, és cosí germà del futbol australià, i n’hi ha molts jugadors que es dediquen als dos esports. Pel que fa a Catalunya, els bons resultats al European Cup i la projecció de la LFAC situen el país entre l’èlit del footy mundial, a pocs punts de França i per davant de països com Espanya, Portugal, Itàlia, Grècia o les superpotències d’ Índia o Xina.

Sorprèn també  l’equip número 16, el Peace Team. Què deu ser el Peace Team? Doncs és un combinat de jugadors Israelians i Palestins que juguen sota una única bandera. Una demostració que l’esport, lluny d’allunyar la gent, les apropa (sempre que s’evitin els fanatismes i els totalitarismes).

Us deixo el link per si voleu comprovar-ho vosaltres mateixos:

http://www.worldfootynews.com/staticpages/index.php/World_Rankings_2008

El miracle de Perpinyà

Hi ha qui creu ens els miracles. N’hi ha que no. Tant si creiem com si no, els Perpinyà Tigers, un equip amb poc més d’un any d’antiguitat han jugat, un cop finalitzada la LFAC, la Copa de França.

Els catalans del nord, que a la competició catalana havíen guanyat als equips d’Andorra i Belfry Valls (actual campió) va ser capaç d’imposar-se als equips de Estrasburg, Montpellier Fire Sharks, Bourdeux Bombarders i els cocodrils de Tolouse.  Els nois de Perpinyà només van afluixar a la final, disputada contra el tot poderós equip de París Cocktelers, format casi exclusivament per jugadors australians. El resultat final, 69 a 11 pels nois de París.

Impressionant la trajectòria d’un equip fundat fa poc més d’un any, i que ha plantat cara als millors equips catalans i francesos, des del “fair-play” i les ganes per fer-ho bé.

Belfry Valls, emperador de Catalunya.

El dissabte passat es va jugar la gran final de la LFAC entre els RC Cornellà Bocs, campions de l’edició 2008, i els Belfry Valls, l’equip amb més títols de Catalunya. El partit fou molt maco i sobretot, molt tranquil. Gràcies a Déu (o el que hi hagi) els jugadors dels dos equips van tindre un comportament exemplar sobre el camp.

A la final, s’imposà Valls, gràcies a un primer quart on s’imposà per 21 a 0. Al final del partit, els RC Cornellà Bocs van despertar-se i van iniciar una remontada insuficient. El resultat final, RC Cornellà Bocs 37 – Belfry Valls 61.

Aquesta edició de la LFAC ha sigut espectacular i amb moltes alternatives. La fase regular o lligueta la va vènçer RC Cornellà Bocs, però els del camp de Tarragona han estat campions amb tot els mèrits. Una curiositat: Belfry Valls, els campions, no han pogut vènçer a Perpinyà Tigers, els darrers classificats. Una curiositat que demostra la grandesa d’aquest esport.

Us deixo amb algunes fotos de la gran final:

Hi haurà final

Finalment hi haurà final de la LFAC. Serà el dissabte 27 a les 16 hores al camp de rugbi de Cornellà. La directiva de l LFAC, desprès d’una reunió extraordinària, ha decidit que es disputi la final corresponent entre els RC Cornellà Bocs i els Belfry Valls, al considerar que els del camp de Tarragona anaven guanyant el partit de semifinal al inici del darrer quart del partit.

 Durant uns moments, es van sondejar diverses opcions, tals com donar la victòria d’aquesta temporada al equip dels Perpinyà Tigers com reconeixement del seu “fair-play”, o de deixar en blanc el títol d’aquesta competició.

La decisió final inclou una sanció dura vers els jugadors implicats en la baralla campal de les semifinals, especialment als jugadors reincidents en comportament violent. Esperem que la final de la LFAC 2009 estigui a l’alçada d’aquest esport, i veiem un partit dur i fort, com ha de ser un partit de footy, però no pas un partit brut ni amb cap tipus de comportament violent. Que la cavallerositat i l’esportivitat sigui la nota dominant al partit i que guanyi el millor!!

La semifinal de la vergonya

Aquest cap de setmana s’ha jugat la semifial de la LFAC entre els equips de Belfry Valls i Andorra. La semifinal s’havia d’haver jugat la setmana anterior, però es va posposar una setmana per motius de disponibilitat del camp.

Però la semifinal entre aquests dos equips va acabar com el rosari de l’aurora. D’un partit de futbol australià s’ha d’esperar que sigui dur, però mai violent. Al llarg de la temporada hi han hagut diverses trifulques i picabaralles, però el succeït el passat cap de setmana és inexcusable. L’àrbitre va decidir suspendre el partit al darrer quart del partit, quan jugadors d’ambdòs equips van barallar-se a cops de puny al bell mig del camp. Una llàstima.

Dòna la casualitat que gairebé sempre són els mateixos els jugadors que es prenen la justícia per la seva mà en aquest esport, i que malgrat se’ls ha sancionat diverses vegades, reincideixen en trencar la dinàmica del esport. Potser caldrà que la directiva de lqa LFAC prengui cartes al assumpte i sancioni o explusi de la competició a certs individus. Sería una llàstima arribar a aquest extrem, però no es pot permetre la violència dins del joc.

Quan l’àrbitre va decidir suspendre el partit, l’equip de Valls anava per davant al marcador, i en principi, els del camp de Tarragona seràn els rivals dels RC Cornellà Bocs el proper cap de setmana a la gran final de la LFAC al camp de rugbi de Cornellà.

Però a hora d’ara, no és segur que aquesta final es disputi. Una possibilitat és la de proclamar campió a Cornellà per eliminació dels equips participants, un extrem que no agrada a ningú. Si la final es juga desprès de tot, molt possiblement diversos jugadors de Valls seràn sancionats i no podràn jugar-la. Esperem que si tenim l’enorme sort de poder veure els millors equips de footy de Catalunya lluitant pel títol, es respectin les normes i sobretot, el rival, del que sembla que alguns borinots s’han oblidat.

Campionat de Bretanya 2009

Bretanya. La terra d’ Astèrix i Obèlix. També coneguda com Armòrica (en cèltic, “país dels pobles sobre el mar”). Molts no saben que la Bretanya és una àrea cultural i geogràfica amb personalitat pròpia, amb un idioma propi, el bretó, unes costums i unes senyes d’ indentitat pròpia. Els bretons són un poble de cultura cèltica, i la seva llengua pertany a la família de les llengües gaèliques.

El país dels Bretons, doncs, és cosí germà dels altres pobles celtes que queden a Europa, tals com els Gal·lesos, els Irlandesos o els Escocesos. Per tant, els Bretons senten com seus símbols cèltics, tals com el futbol gaèlic.

I ho fan seriosament. A Bretanya fa uns anys que funciona una potent lliga de futbol gaèlic, possiblement és la regió amb una densitat de clubs de futbol gaèlic més alta fora de l’ illa esmeralda. Fins a set clubs diferents juguen una lliga de futbol gaèlic, amb dos clubs molt potents com són el Nantes i el Rennes. Però aquesta temporada ha estat diferent, ja que s’ha imposat l’ Entente Gaélique de Haute Bretagne, un club de nova creació. Felicitats pels companys Bretons, i tant de bo un día poguem veure un partit de futbol gaèlic entre la selecció catalana i la bretona, una vella aspiració compartida, però difícil, donada la gran distància existents entre aquests dos països.

Us deixo amb la classificació final d’aquesta temporada:

1. Entente Gaélique de Haute Bretagne (Liffré) – 125 pts
2. NEC Football Gaélique (Nantes) – 82 pts
3. Ar Gwazi Gouez (Rennes) – 64 pts
4. Gwened Vannes Football Gaélique – 62 pts
5. Gaelic Football Bro Leon (Brest) – 45 pts
6. Gaelic Football Bro Dreger (St Quay-Perros) – 33 pts