Aquesta temporada de Futbol Australià està a punt d’acabar, i ja s’estàn movent les opcions per la temporada que vinent. L’ èxit de la LFAC, la Lliga de Futbol Australià de Catalunya, ha atret l’interés dels dos únics clubs Espanyols existents, els Madrid Bears A.F.C. i els Móstoles Kangaroos, tots dos situats a la Comunitat de Madrid, de participar-hi la temporada vinent.
Ara bé, els Espanyols no volen jugar una lliga d’àmbit català, si no una de caire estatal. La proposta ha generat un seguit de reaccions tant a favor com en contra de la proposta. Les relacions amb els Espanyols, en quant a Footy s’escau, mai han sigut fluides, si nò que ens hem vist, en més d’una ocasió, impedits per la federació espanyola, que mai ha acceptat que Catalunya pugui jugar oficialment competicions de futbol australià.
En les properes dates ja es veurà si l’idea arriba a bon port. Jo de moment, sóc molt escèptic. Us deixo amb les reflexions del senyor Pere Casan, president de la LFAC:
Però en el tema del futbol australià, a més a més, s’ha de posar sentit comú com a:
a)esport minoritari que som, i
b)com a persones apassionades per un esport diferent a tot el que coneixem i que volem seguir practicant.
El format a que ha arribat aquest any la LFAC ens ha permès, per PRIMERA VEGADA des de que es va crear la Lliga l’any 2005, jugar 4 equips i cadascú amb els seus jugadors tots els partits. Això no vol dir que no haguem tingut dificultats, però si vol dir que la Lliga no està NI MOLT MENYS consolidada.
Opino que fariem bé de posar els nostres esforços a primer de tot consolidar el que encara està en estat infantil i passar-ho a estat juvenil. Ja ens ha costat prou mirar de coordinar tots els viatges, arbitratges, organització per a totes les jornades i tots els equips tenint en compte viatges de només 300km com a màxim. Imagineu-vos si afegim, viatges semi-regulars a Madrid no només per Cornellà sinó per Andorra, Perpinyà i Valls, i a més a més, coordinar-nos tots plegats. Quin malson!!
Evidentment, penso el mateix tant per una Lliga Ibèrica com per una de Francesa o el que sigui. A les reunions europees, el tema aquest sempre és conflictiu. La proposta que vam fer el Pere Moliner i jo l’any passat va ser el de crear una Lliga Europea (AREL, Aussie Rules European League) basant-se en les Conferències, i cada conferència fer-la regional, on la LFAC seria una regió, la AFLG (Alemanya) una altra, la BARFL (GB) una altra, etc. És a dir, aprofitar les Lligues ja creades, i crear-ne de noves segons criteris de proximitat geogràfica, que és el que té més sentit si parles d’un esport amateur i minoritari en el qual els jugadors no tenen diners per pagar-se tots els desplaçaments. Llavors, els campions de cada conferència es trobarien a finals d’any en una localitat i farien el campionat final de l’AREL per decidir el campió d’europa a l’estil de l’EU Cup, 4 o 5 partits en dos dies. La idea va mig quallar, però suficient, doncs a la resta d’Europa tothom està concentrat sobretot a fer funcionar les lligues locals.
En definitiva, tindrem uns mesos on poden haver-hi moltes novetats. Esperem que pel bé dell footy català i ibèric, naturalment.
