Catalunya no és Europa

Catalunya no és Europa. O això deuen pensar la consellera d’esports, el president de la Generalitat i tota la colla de polítics que governen i no estàn a l’alçada del nostre país. I és que la selecció catalana de futbol australià, oficialment reconeguda a nivell internacional, no disputarà, per primer cop a l’història, l’European Cup que tindrà lloc a Croàcia el proper mes d’octubre.

La selecció catalana, recordem-ho, ha estat present a les edicions de l’European Cup, màxima competició continental a nivell nacional, a les edicions celebrades tant a Londres, l’any 2005, on va acabar en una meritòria setena plaça, a Hamburg l’any 2007, on va quedar en vuitena plaça, i a Praga l’any 2008, on la selecció va tornar a quedar en setena posició. A més, cal sumar que la primera edició del World Cup 9-a-side, competició organitzada per la WAFF (World Australian Football Federation) es va celebrar a Catalunya, on la selecció va quedar sotcampiona del món. Les estadístiques les podeu trovbar tant a Wikipedia o a Footy Record.com.

Per totes aquestes actuacions, la selecció va arribar a estar situada al lloc 20 del rànking mundial segons l’AFL, l’Australian Football League, la competició professional australiana, per davant de països com Espanya, Portugal, Itàlia, Grècia, Polònia, Rússia, Argentina o Brasil.

Però el context de recissió econòmica és l’excusa per que la Generalitat de Catalunya hagi denegat les ajudes necessàries a la LFAC (Lliga de Futbol Australià de Catalunya) i d’aquesta manera, es fa impossinble participar al torneig. El nou estatut de Catalunya, aprovat en referèndum l’any 2006 pel poble de Catalunya, obliga al govern de Catalunya a ajudar a les associacions i federacions esportives catalanes oficialment reconegudes internacionalment, però sembla que un cop més, socialistes, republicans i ecosocialistes no hauran complert amb els acords de govern ( i no només en matèria d’esports).

Volem ser un país normal? Volem que les nostres seleccions juguin amb normalitat les competicions oficials internacionals? Jo crec que no. Falten calers a causa de la recissió econòmica, cal retallar despeses, sobretot en esports molt minoritaris, però no cal retallar en cotxes oficials, recepcions i dietes diverses de que gaudeix la classe política (i que costen molt més que els diners necessaris per què Catalunya pugui jugar aquest esdeveniment).

Tant de bo això no sigui la sentència de mort de la selecció catalana de futbol australià, ja que l’imatge que es dòna de cara al exterior no és gens seriosa, ja que si et conviden al Europeu i al World Cup com una nació oficial, i tu no hi vas a causa de la manca de recursos, és molt possible que a les següents edicions no hi siguis present (sobretot si Espanya si que hi va, amb ajuts del CSD, el Consejo Superior de Deportes del senyor Lissavetzky). Sembla ser que als catalans no ens queda més que anar, des de la distància, amb la selecció Andorrana, que si que serà present, per primer cop, al European Cup d’aquest any.

Us deixo amb la foto (esperem que no sigui la darrera) de la selecció catalana a una competició oficial:

Històries d’un món real

La web worldfootynews.com és una web de referència mundial pels aficionats al footy. Hi surten notícies i artícles d’arreu del món.

Aquesta setmana hi ha un d’especial: la narració de diverses històries al voltant de la pràctica del footy a casa nostre. En primer lloc, explica l’història del jugador dels RC Cornellà Bocs Juan Carlos Herrera. En Juan Carlos és el únic jugador de Futbol Australià del seu país, Bolívia. Aquesta temporada, “el Cruceño” (doncs és originari de Santa Cruz) ha jugat a un bon nivell i ha materialitzat alguns gols i punts importants.

Un altre cas és el dels jugadors del Senegal. A Valls hi ha una colònia de treballadors subsaharians molt important, i entre aquests, hi ha una nodrida colònia de Senegalesos. Fins a vuit jugadors del Senegal juguen o han jugat a la LFAC, i de fet, és la columna vertebral de la selecció del Senegal, que mai ha jugat al seu país si no sempre ha hagut de jugar els partits internacionals a Catalunya. Entre els Senegalesos cal destacar en Abdul Diakhaté, el gran capità de Senegal, i el líder de la defensa dels Belfry Valls, campions de Catalunya.

És un plaer veure com el nostre país és un exemple d’ integració i multiculturalitat per al món del footy. Catalunya és terra d’acollida i la LFAC, la Lliga de Futbol Australià de Catalunya, pot sentir-se ben orgullosa de la seva pròpia multiculturalitat, el respecte mutu i constitueix un nexe d’unió entre diverses cultures.

Us deixo el link del article:

http://www.worldfootynews.com/article.php/20090715155546617

Rànking mundial

Fa pocs díes que la pàgina web World Footy News ha publicat el rànquing dels 22 principals països del footy a nivell internacional… I Catalunya hi és present!!!!

1		Australia
2		Papua New Guinea
3		New Zealand
4		South Africa
5		Ireland
6		Nauru
7		Canada
8		United States
9		Japan
9		Great Britain
11		Samoa
12		Denmark
13		Sweden
14		Croatia
15		Germany
16		Peace Team
17		Finland
18		Tonga
19		France
20		Catalonia
21		China
22		India

Sorprèn que el millor país europeu sigui Irlanda. Té una explicació fàcil: El Futbol Gaèlic, fill d’Irlanda, és cosí germà del futbol australià, i n’hi ha molts jugadors que es dediquen als dos esports. Pel que fa a Catalunya, els bons resultats al European Cup i la projecció de la LFAC situen el país entre l’èlit del footy mundial, a pocs punts de França i per davant de països com Espanya, Portugal, Itàlia, Grècia o les superpotències d’ Índia o Xina.

Sorprèn també  l’equip número 16, el Peace Team. Què deu ser el Peace Team? Doncs és un combinat de jugadors Israelians i Palestins que juguen sota una única bandera. Una demostració que l’esport, lluny d’allunyar la gent, les apropa (sempre que s’evitin els fanatismes i els totalitarismes).

Us deixo el link per si voleu comprovar-ho vosaltres mateixos:

http://www.worldfootynews.com/staticpages/index.php/World_Rankings_2008

El miracle de Perpinyà

Hi ha qui creu ens els miracles. N’hi ha que no. Tant si creiem com si no, els Perpinyà Tigers, un equip amb poc més d’un any d’antiguitat han jugat, un cop finalitzada la LFAC, la Copa de França.

Els catalans del nord, que a la competició catalana havíen guanyat als equips d’Andorra i Belfry Valls (actual campió) va ser capaç d’imposar-se als equips de Estrasburg, Montpellier Fire Sharks, Bourdeux Bombarders i els cocodrils de Tolouse.  Els nois de Perpinyà només van afluixar a la final, disputada contra el tot poderós equip de París Cocktelers, format casi exclusivament per jugadors australians. El resultat final, 69 a 11 pels nois de París.

Impressionant la trajectòria d’un equip fundat fa poc més d’un any, i que ha plantat cara als millors equips catalans i francesos, des del “fair-play” i les ganes per fer-ho bé.

Belfry Valls, emperador de Catalunya.

El dissabte passat es va jugar la gran final de la LFAC entre els RC Cornellà Bocs, campions de l’edició 2008, i els Belfry Valls, l’equip amb més títols de Catalunya. El partit fou molt maco i sobretot, molt tranquil. Gràcies a Déu (o el que hi hagi) els jugadors dels dos equips van tindre un comportament exemplar sobre el camp.

A la final, s’imposà Valls, gràcies a un primer quart on s’imposà per 21 a 0. Al final del partit, els RC Cornellà Bocs van despertar-se i van iniciar una remontada insuficient. El resultat final, RC Cornellà Bocs 37 – Belfry Valls 61.

Aquesta edició de la LFAC ha sigut espectacular i amb moltes alternatives. La fase regular o lligueta la va vènçer RC Cornellà Bocs, però els del camp de Tarragona han estat campions amb tot els mèrits. Una curiositat: Belfry Valls, els campions, no han pogut vènçer a Perpinyà Tigers, els darrers classificats. Una curiositat que demostra la grandesa d’aquest esport.

Us deixo amb algunes fotos de la gran final:

Hi haurà final

Finalment hi haurà final de la LFAC. Serà el dissabte 27 a les 16 hores al camp de rugbi de Cornellà. La directiva de l LFAC, desprès d’una reunió extraordinària, ha decidit que es disputi la final corresponent entre els RC Cornellà Bocs i els Belfry Valls, al considerar que els del camp de Tarragona anaven guanyant el partit de semifinal al inici del darrer quart del partit.

 Durant uns moments, es van sondejar diverses opcions, tals com donar la victòria d’aquesta temporada al equip dels Perpinyà Tigers com reconeixement del seu “fair-play”, o de deixar en blanc el títol d’aquesta competició.

La decisió final inclou una sanció dura vers els jugadors implicats en la baralla campal de les semifinals, especialment als jugadors reincidents en comportament violent. Esperem que la final de la LFAC 2009 estigui a l’alçada d’aquest esport, i veiem un partit dur i fort, com ha de ser un partit de footy, però no pas un partit brut ni amb cap tipus de comportament violent. Que la cavallerositat i l’esportivitat sigui la nota dominant al partit i que guanyi el millor!!

La semifinal de la vergonya

Aquest cap de setmana s’ha jugat la semifial de la LFAC entre els equips de Belfry Valls i Andorra. La semifinal s’havia d’haver jugat la setmana anterior, però es va posposar una setmana per motius de disponibilitat del camp.

Però la semifinal entre aquests dos equips va acabar com el rosari de l’aurora. D’un partit de futbol australià s’ha d’esperar que sigui dur, però mai violent. Al llarg de la temporada hi han hagut diverses trifulques i picabaralles, però el succeït el passat cap de setmana és inexcusable. L’àrbitre va decidir suspendre el partit al darrer quart del partit, quan jugadors d’ambdòs equips van barallar-se a cops de puny al bell mig del camp. Una llàstima.

Dòna la casualitat que gairebé sempre són els mateixos els jugadors que es prenen la justícia per la seva mà en aquest esport, i que malgrat se’ls ha sancionat diverses vegades, reincideixen en trencar la dinàmica del esport. Potser caldrà que la directiva de lqa LFAC prengui cartes al assumpte i sancioni o explusi de la competició a certs individus. Sería una llàstima arribar a aquest extrem, però no es pot permetre la violència dins del joc.

Quan l’àrbitre va decidir suspendre el partit, l’equip de Valls anava per davant al marcador, i en principi, els del camp de Tarragona seràn els rivals dels RC Cornellà Bocs el proper cap de setmana a la gran final de la LFAC al camp de rugbi de Cornellà.

Però a hora d’ara, no és segur que aquesta final es disputi. Una possibilitat és la de proclamar campió a Cornellà per eliminació dels equips participants, un extrem que no agrada a ningú. Si la final es juga desprès de tot, molt possiblement diversos jugadors de Valls seràn sancionats i no podràn jugar-la. Esperem que si tenim l’enorme sort de poder veure els millors equips de footy de Catalunya lluitant pel títol, es respectin les normes i sobretot, el rival, del que sembla que alguns borinots s’han oblidat.

Lliga Espanyola?

Aquesta temporada de Futbol Australià està a punt d’acabar, i ja s’estàn movent les opcions per la temporada que vinent. L’ èxit de la LFAC, la Lliga de Futbol Australià de Catalunya, ha atret l’interés dels dos únics clubs Espanyols existents, els Madrid Bears A.F.C. i els Móstoles Kangaroos, tots dos situats a la Comunitat de Madrid, de participar-hi la temporada vinent.

Ara bé, els Espanyols no volen jugar una lliga d’àmbit català, si no una de caire estatal. La proposta ha generat un seguit de reaccions tant a favor com en contra de la proposta. Les relacions amb els Espanyols, en quant a Footy s’escau, mai han sigut fluides, si nò que ens hem vist, en més d’una ocasió, impedits per la federació espanyola, que mai ha acceptat que Catalunya pugui jugar oficialment competicions de futbol australià.

En les properes dates ja es veurà si l’idea arriba a bon port. Jo de moment, sóc molt escèptic. Us deixo amb les reflexions del senyor Pere Casan, president de la LFAC:

Però en el tema del futbol australià, a més a més, s’ha de posar sentit comú com a:

a)esport minoritari que som, i

 b)com a persones apassionades per un esport diferent a tot el que coneixem i que volem seguir practicant.

 El format a que ha arribat aquest any la LFAC ens ha permès, per PRIMERA VEGADA des de que es va crear la Lliga l’any 2005, jugar 4 equips i cadascú amb els seus jugadors tots els partits. Això no vol dir que no haguem tingut dificultats, però si vol dir que la Lliga no està NI MOLT MENYS consolidada.

Opino que fariem bé de posar els nostres esforços a primer de tot consolidar el que encara està en estat infantil i passar-ho a estat juvenil. Ja ens ha costat prou mirar de coordinar tots els viatges, arbitratges, organització per a totes les jornades i tots els equips tenint en compte viatges de només 300km com a màxim. Imagineu-vos si afegim, viatges semi-regulars a Madrid no només per Cornellà sinó per Andorra, Perpinyà i Valls, i a més a més, coordinar-nos tots plegats. Quin malson!!

Evidentment, penso el mateix tant per una Lliga Ibèrica com per una de Francesa o el que sigui. A les reunions europees, el tema aquest sempre és conflictiu. La proposta que vam fer el Pere Moliner i jo l’any passat va ser el de crear una Lliga Europea (AREL, Aussie Rules European League) basant-se en les Conferències, i cada conferència fer-la regional, on la LFAC seria una regió, la AFLG (Alemanya) una altra, la BARFL (GB) una altra, etc. És a dir, aprofitar les Lligues ja creades, i crear-ne de noves segons criteris de proximitat geogràfica, que és el que té més sentit si parles d’un esport amateur i minoritari en el qual els jugadors no tenen diners per pagar-se tots els desplaçaments. Llavors, els campions de cada conferència es trobarien a finals d’any en una localitat i farien el campionat final de l’AREL per decidir el campió d’europa a l’estil de l’EU Cup, 4 o 5 partits en dos dies. La idea va mig quallar, però suficient, doncs a la resta d’Europa tothom està concentrat sobretot a fer funcionar les lligues locals.

En definitiva, tindrem uns mesos on poden haver-hi moltes novetats. Esperem que pel bé dell footy català i ibèric, naturalment.

Cornellà s’imposa a Valls

El partit corresponent a la segona jornada de la LFAC, el Belfry Valls- RC Cornellà Bocs ha estat un partit espectacular. Un partit llarg, amb diverses alternatives al marcador, per bé que els del Baix Llobregat van acabr imposant la llei del més fort en un final trepidant que va deixar un marcador final de 77 a 99 a favor dels RC Cornellà Bocs. Els del camp de Tarragona són un conjunt amb força i empenta, però hauríen de serenar-se una mica més i centrar-se al joc o aquesta pot ser una temporada desastrosa pel equip degà de Catalunya.

Els de Cornellà van endur-se el partit gràcies al joc col·lectiu i la serenitat que va saber mantenir a mesura que el partit s’anava calentant. Un partit molt dur, on desprès d’un aplastant inici dels Bocs, els de Valls van recuperar-se anímicament i van aconseguir capgirar el marcador. Al darrer temps el RC Cornellà Bocs va demostrar per què és l’actual campió d’aquesta competició, i va saber vènçer el gran derbi de la temporada.

Amb aquesta segona victòria, l’equip del Baix Llobregat es coloca líder en solitari, a expenses del que pugui passar la propera jornada de la LFAC en el partit que enfrontarà els dos nous equips de la temporada: Corbs d’Andorra contra Perpinyà Tigers.

Primera Jornada de Lliga

La primera jornada de competició, disputada aquest cap de setmana, ha acabat amb dos resultats molt significatius.

A Andorra, l’equip local es va imposar a Valls per 125 a 108. El partit va ser espectacular, i els del Pirineu es van acabar imposant per només 15 punts de diferència al equip degà de Catalunya.

D’altra banda, al estadi municipal de Cornellà, els RC Cornellà Bocs van imposar-se per 84 a 13 al equip de Perpinyà Tigers. Els nord catalans són un equip amb empenta i talent, però els actuals campions, els Cornellà Bocs, no han donat cap opció als rivals i presenten la seva candidatura a revalidar el títol de campió de Catalunya.