Història del Campionat Ibèric de Futbol Gaèlic

Els  i les Barcelona Gaels van néixer durant els anys 2002 i 2003, però a la península ibèrica no hi havia pas cap equip de futbol gaèlic per a jugar. És per això que en un principi, tots els equips europeus jugaven una sèrie de tornejos organitzats per la GAA Europe arreu del continent. Munich, Amsterdam, Gernika o París van ser diverses ciutats on els Gaels i les Gaelettes van jugar-s’hi les garrofes.

 Aquesta situació era insostenible pels clubs amb recursos més limitats, com el nostre. En aquestes circumstàncies els màxims dirigents dels organismes europeus van decidir crear una sèrie de campionats regionals basats en la proximitat geogràfica, on els campions dels respectius campionats podien accedir al European Championship, el màxim trofeu a nivell continental.

 Mentrestant, a l’estat Espanyol s’havien anat creant nous equips de Futbol Gaèlic, com ara els Madrid Harps, Marbella-Costa del Sol GAA, Pamplona-Iruña GAA, València GAA o clubs en fase de consolidació, com Valls GAA, Girona Shamrocks o Bilbao GAA. El campionat ibèric inclou tots els equips de la península ibèrica, és a dir, de l’estat Espanyol i de Portugal, si bé és cert que no hi ha cap club de futbol gaèlic a Portugal. Es disputa com una lligueta, on els equips sumen punts d’acord a les seves victòries al llarg dels diversos torneijos que es celebren (de fet, es celebra un torneig a cadascuna de les seus dels diversos equips).

 El primer campionat ibèric tingué lloc l’any 2006, disputat sota el format d’un seguit de tornejos disputats a cadascuna de les seus dels diversos clubs. En la primera edició, el campió Ibèric en categoria masculina fou l’equip de Marbella-Costa del sol GAA, i en categoria femenina, les noies del Madrid Harps.

 L’any 2007 fou l’any daurat de l’equip català. Aquell any, els Barcelona Gaels es van proclamar campions de la categoría masculina i les Gaelettes en categoria femenina. A l’edició del 2008 les noies van revalidar el seu títol de campiones ibèriques, però en categoria masculina el trofeu va anar a parar als Madrid Harps.

 En l’edició del 2009 es va capgirar la situació: els nois van recuperar la corona ibèrica, però les Gaelettes van perdre en un final de lliga d’infart davant les noies del Madrid Harps.

 El campionat ibèric sembla molt assentat, sobretot entre els quatre clubs més grans d’Ibèria, que són els de Madrid, Pamplona, València i Barcelona, però més enllà de la rivalitat esportiva, el campionat s’ha convertit en un esdeveniment festiu , on predomina el respecte al rival i l’esforç.

All Ireland Championship 2009

Aquesta temporada viurem una final del All Ireland GAA molt apassionant. D’un costat, l’equip amb més títols a les seves vitrines, l’equip del comtat de Kerry. De l’altra, el gran aspirant al tro del futbol gaèlic, l’equip del comtat de Cork.

Són dos estils i dues filosofíes diferents a l’hora de practicar el futbol gaèlic. Kerry és un equip on prima la bellesa estètica per sobre del múscul. No en va el conjunt groc i verd és comparat amb la selecció de futbol de Brasil, no només per la coincidència en els colors.

Per la seva banda, Cork és un conjunt molt tàctic, amb una defensa extraordinària i una davantera efectiva i resolutiva. Els vermells són una apisonadora però practiquen un joc més gris que els seus veïns del Munster.

Fa un parell de temporades, l’any 2007, ja es va produir aquesta final, que en aquella ocasió es va decantar cap l’equip de Kerry. Es tornarà a produïr aquesta circumstància?`

Catalunya no és Europa

Catalunya no és Europa. O això deuen pensar la consellera d’esports, el president de la Generalitat i tota la colla de polítics que governen i no estàn a l’alçada del nostre país. I és que la selecció catalana de futbol australià, oficialment reconeguda a nivell internacional, no disputarà, per primer cop a l’història, l’European Cup que tindrà lloc a Croàcia el proper mes d’octubre.

La selecció catalana, recordem-ho, ha estat present a les edicions de l’European Cup, màxima competició continental a nivell nacional, a les edicions celebrades tant a Londres, l’any 2005, on va acabar en una meritòria setena plaça, a Hamburg l’any 2007, on va quedar en vuitena plaça, i a Praga l’any 2008, on la selecció va tornar a quedar en setena posició. A més, cal sumar que la primera edició del World Cup 9-a-side, competició organitzada per la WAFF (World Australian Football Federation) es va celebrar a Catalunya, on la selecció va quedar sotcampiona del món. Les estadístiques les podeu trovbar tant a Wikipedia o a Footy Record.com.

Per totes aquestes actuacions, la selecció va arribar a estar situada al lloc 20 del rànking mundial segons l’AFL, l’Australian Football League, la competició professional australiana, per davant de països com Espanya, Portugal, Itàlia, Grècia, Polònia, Rússia, Argentina o Brasil.

Però el context de recissió econòmica és l’excusa per que la Generalitat de Catalunya hagi denegat les ajudes necessàries a la LFAC (Lliga de Futbol Australià de Catalunya) i d’aquesta manera, es fa impossinble participar al torneig. El nou estatut de Catalunya, aprovat en referèndum l’any 2006 pel poble de Catalunya, obliga al govern de Catalunya a ajudar a les associacions i federacions esportives catalanes oficialment reconegudes internacionalment, però sembla que un cop més, socialistes, republicans i ecosocialistes no hauran complert amb els acords de govern ( i no només en matèria d’esports).

Volem ser un país normal? Volem que les nostres seleccions juguin amb normalitat les competicions oficials internacionals? Jo crec que no. Falten calers a causa de la recissió econòmica, cal retallar despeses, sobretot en esports molt minoritaris, però no cal retallar en cotxes oficials, recepcions i dietes diverses de que gaudeix la classe política (i que costen molt més que els diners necessaris per què Catalunya pugui jugar aquest esdeveniment).

Tant de bo això no sigui la sentència de mort de la selecció catalana de futbol australià, ja que l’imatge que es dòna de cara al exterior no és gens seriosa, ja que si et conviden al Europeu i al World Cup com una nació oficial, i tu no hi vas a causa de la manca de recursos, és molt possible que a les següents edicions no hi siguis present (sobretot si Espanya si que hi va, amb ajuts del CSD, el Consejo Superior de Deportes del senyor Lissavetzky). Sembla ser que als catalans no ens queda més que anar, des de la distància, amb la selecció Andorrana, que si que serà present, per primer cop, al European Cup d’aquest any.

Us deixo amb la foto (esperem que no sigui la darrera) de la selecció catalana a una competició oficial: