Aquest cap de setmana s’ha jugat la semifial de la LFAC entre els equips de Belfry Valls i Andorra. La semifinal s’havia d’haver jugat la setmana anterior, però es va posposar una setmana per motius de disponibilitat del camp.
Però la semifinal entre aquests dos equips va acabar com el rosari de l’aurora. D’un partit de futbol australià s’ha d’esperar que sigui dur, però mai violent. Al llarg de la temporada hi han hagut diverses trifulques i picabaralles, però el succeït el passat cap de setmana és inexcusable. L’àrbitre va decidir suspendre el partit al darrer quart del partit, quan jugadors d’ambdòs equips van barallar-se a cops de puny al bell mig del camp. Una llàstima.
Dòna la casualitat que gairebé sempre són els mateixos els jugadors que es prenen la justícia per la seva mà en aquest esport, i que malgrat se’ls ha sancionat diverses vegades, reincideixen en trencar la dinàmica del esport. Potser caldrà que la directiva de lqa LFAC prengui cartes al assumpte i sancioni o explusi de la competició a certs individus. Sería una llàstima arribar a aquest extrem, però no es pot permetre la violència dins del joc.
Quan l’àrbitre va decidir suspendre el partit, l’equip de Valls anava per davant al marcador, i en principi, els del camp de Tarragona seràn els rivals dels RC Cornellà Bocs el proper cap de setmana a la gran final de la LFAC al camp de rugbi de Cornellà.
Però a hora d’ara, no és segur que aquesta final es disputi. Una possibilitat és la de proclamar campió a Cornellà per eliminació dels equips participants, un extrem que no agrada a ningú. Si la final es juga desprès de tot, molt possiblement diversos jugadors de Valls seràn sancionats i no podràn jugar-la. Esperem que si tenim l’enorme sort de poder veure els millors equips de footy de Catalunya lluitant pel títol, es respectin les normes i sobretot, el rival, del que sembla que alguns borinots s’han oblidat.
