Tardor Gaèlica

Els Barcelona Gaels estàn d’enhorabona. D’una banda, la creació de la ACEG (Associació Catalana d’Esports Gaèlics) està esperonant la pràctica dels esports Gaèlics a casa nostre, i de l’altre, el club ha superat moments de dificultat i ara s’ha tornat a revitalitzar am l’entrada d’un nou sponsor al club.

Recordem que els Barcelona Gaels són l’equip amb més solera del estat espanyol, i l’equip amb més trofejos a les seves vitrines (campió d’Ibèria masculí el 2007 i femení el 2007 i 2008).

L’equip estrenarà aquesta temporada nova equipació, nou logo i nova web. i també, un parell d’apunts interessants. El proper divendres 31 d’octubre, l’equip jugarà un torneig triangular, amb la participació d’un equip Irlandès, els Barcelona Gaels i Valls GAA.

Però el plat fort es prepara per mitjans de novembre: un torneig de futbol gaèlic que es jugarà a Saragossa entre jugadors de Catalunya i Euskadi. Serà el primer cop que jugui una selecció de jugadors catalans contra Bascos en aquest esport.

I, per acabar el repàs al calendari, el 23 de novembre es jugarà a Valls o Tarragona (lloc i data per confirmar) la copa Catalana amb la participació de BArceloan Gaels, València i Valls.

Ens espera una tardor molt gaèlica!

All Ireland Championship Final

El comtat de Tyrone està d’enhorabona. Ahir, en el majestuós Croke Park de Dublín, amb un ple fins la bandera amb més de 82.000 espectadors, l’equip de Tyrone va derrotar el totpoderós comtat de Kerry, sense dubte el millor equip de futbol gaèlic d’Irlanda. A Kerry els Irlandesos la coneixen com “Brasil” o “Reial Madrid” ja que és l’equip amb més campionats d’Irlanda. Tyrone a Ulster, el nord. Kerry, a Munster, el sud. Ulster vs Munster, una escola de futbol basada en el “jogo bonito”, la de Kerry, contra un futbol més físic, basat en la força i la pressió, el de Tyrone.

Va ser un partit vibrant. Tyrone va saber plantejar un partit basat en l’alçada dels seus full fowards i en el domini del mig del camp, ofegant la zona de creació de Kerry, que es va veure incapaç de trenar cap jugada que acabés en gol. El resultat final, Kerry 0 goals 14 points, Tyrone 1 goal 15 points. L’estrella de Tyrone és el foward Sean Kavanagh. Ahir fou clau en la victòria de Tyrone.

La festa de Tyrone (que es revenjava de la final del 2003, quan Tyrone va vènçer) es va prolongar a la gespa del Croke Park i els pubs de Dublín.. De fet, avui és possible que molts treballadors del comtat de Tyrone estiguin amb una ressaca important. I és que una victòria al All Ireland Final s’ha de celebrar com es mereix. Fixeu-vos que hi ha un càntic en..Castellà!! I és que l’influència Espanyola a Irlanda és cada cop més gran:

I un petit homenatge al futbol de Tyrone i de l’Ulster. Tot i que prefereixo els equips del sud, cal reconèixer que Tyrone van adjudicar-se la final de forma merescuda.

Perpinyà

La ciutat de Perpinyà, capital del Roselló,  la catalunya nord, és una ciutat que conta amb 300.000 persones en el conjunt de la seva àrea metropolitana. Esportivament, la ciutat de Perpinyà és famosa per ser el bressol i l’orgull del rugbi a Catalunya, amb els equips de rugbi XV i XIII més punters del país.

Perpinyà es famosa per l’USAP i els Catalans Dragons. Però aquesta vila emprenedora, té una història d’un esport menys conegut al nord de l’albera. I és que el 2003 s’hi va crear un equip, el Sant Esteve (vila dintre de l’àrea metropolitana de Perpinyà) format per jugadors de rugbi XIII amb afició pel Footy. Fins i tot, l’any 2006 es va jugar un partit amistòs entre les selccions de França i Anglaterra amb una entrada molt considerable al estadi: més de 500 persones van decidir anar a veure aquest esport.

Aquest equip ja va desaparèixer el 2005, just abans de poder disputar al I LFAC. Una llàstima. Però el 2008 és l’any de naixement dels Perpignan Tigers. Aquí us deixo la seva adreça:

http://perpignan-tigers.e-monsite.com/

Aquest equip està en fase embrionària, intentant captar jugadors en una ciutat on el rugbi en qualsevol de les seves variants, és l’esport rei. De moment, estàn treballant per organitzar un torneig al novembre amb els equips del sud de França (Bombers de Burdeus i Montpellier Fire Sharks) i possiblement del campió de la lliga catalana, Cornellà Bocs, fent de suport per ajudar els companys de Perpinyà creant un combinat català amb jugadors dels dos cantons dels pirineus.

Aquesta escuadra ha mostrat interès en participar en la LFAC (Lliga de Futbol Australià de Catalunya), i a més, en un futur els jugadors del Rosselló i del Conflent que així ho vulguin, podríen ser seleccionats per jugar amb la selecció Catalana. En un altre ordre de coses, Andorra també té previst participar en la lliga catalana del 2009. Una mostra més del fair-play que domina la filosofía d’aquests esports minoritaris, i que potser és el que caldría exportar a altres esports amb més glamour al nostre país.

França, la campiona del món

Com ja us he comentat en l’anterior entrada del blog, la selecció Francesa es va proclamar campiona del món en un partit molt tens enfront del IX Almogàver. Els Catalans no van saber batre els Francesos, i com tal, hem de reconèixer la superioritat de la selecció Francesa. Però que ningú pensi que Catalunya està en crisi ni molt menys. La selecció és capaç de batre als Francesos, campions del món. Per tant, no estem gens malament.

Al país gal hi ha hagut cert rebombori amb la conquesta del cetre mundial. Alguns diaris i revistes han fet ressó de la victòria Francesa en aquest World Cup. Aquí us deixo, per exemple, un link: http://www.hand7.fr/en-direct/article/autour-des-parquets-des-passionnes-de-hand-champions-du-monde-de-foot-australien.html

I també us deixo una foto del equip campió del món. Un equip jove, amb nois dels equips de Montpelier, Tolosa de Llenguadoc, Burdeus, Estrasburg, París i…Perpinyà! Un altre día parlarem de Perpinyà, però us avanço que en un futur l’equip de Perpinyà jugarà la lliga Catalana i els seus jugadors que ho desitjin podràn escollir per jugar a la selecció de França o la selecció de Catalunya.

 

I, per acabar aquest espai dedicat als Francesos, us deixo el link d’un video de la final amb els jugadors de França cantant la Marsellesa al camp del Vilar:

http://www.dailymotion.com/video/x6rnz1_la-marseillaise-finale-de-la-world_sport

Sotscampions del món

La selecció Catalana de futbol australià va perdre la final del I World Cup celebrat a la localitat tarragonina de Valls.

La selecció catalana va proclamar-se campiona a la fase de grups desprès d’imposar-se a les seleccions de Senegal per 62 a 60 i a la sempre difícil Argentina per 75 a 70. A les semifinals, l’equip català va haver d’enfrontar-se amb la sorprenent selecció d’Andorra, que es va colar a les semifinals desprès de vènçer a Espanya a la fase de grups per 28 a 16. És el primer cop en l’història que Andorra venç en competició oficial a la selecció Espanyola.Ens vam quedar sense l’ansiat Catalunya-Espanya, però m’alegro igualment de la victòria Andorrana. Les meves felicitacions pel sorprenent equip Andorrà, amb qui ens uneix quelcom més que un idioma.

A les semifinals, Catalunya va inflingir un sever correctiu als “germans peits” d’Andorra al vènçer Catalunya per 70 a 20. I va arribar la gran final. Catalunya contra França, un equip molt jove i ràpid, amb un futbol directe i molt dur (en ocasions excesivament dur, ja que van enviar fins quatre esportistes al Hospital Comarcal de Valls amb diverses lesions).

Desprès de sentir els himnes, com veiem en la foto superior, va iniciar-se un partit vibrant i ple d’ocasions entre dos seleccions molt fortes, però els gals van imposar el seu ritme de joc al primer quart i van mantindre l’iniciativa, la possesió de la pilota i el control del partit fins al final i proclamant-se, de forma justa i merescuda, campions del món. Escenes d’emoció incontrolable i d’eufòria o profunda tristesa (segons el bàndol) es van succeïr al camp de joc. El públic català va mostrar la seva esportivitat al aplaudir al equip campió i honrar-lo com es mereixia.

 

       Malgrat tot, la selecció de Catalunya ja ha començat a treballar per el proper EU Cup que es jugarà els propers 11 i 12 d’octubre a Praga, a la República Txeca. Per acomiadar aquest mundial, res millor que reconèixer a França la seva feina i desitjar-li molta sort de cara al futur. Però el proper cop que els Almogàvers s’enfrontin als gals, el resultat serà diferent. D’aquí a tres anys, en el proper World Cup, potser Catalunya sortirà victoriosa.

I aqui un video de TV3 sobre el passat mundial de Valls!

Catalunya s’imposa en la jornada inaugural

La selecció catalana s’ha imposat per un ajustadíssim 62-60 al dur equip de Senegal en el partit inaugural de la World Cup.

Ha estat un partit molt dur i molt ajustat al llarg de tot el partit. Inclús els darrers minuts hi ha hagut polèmica arbitral. Al final Catalunya s’ha imposat però deixant dubtes sobre el seu nivell. La selecció ha estat uns esglaons per sota del seu nivell òptim.

Tot i així cal destacar l’actuació de Senegal que ha marcat un conjunt sòlid i molt poderós físicament. Senegal va basaer el seu joc en el seu millor artiller, Carrou, que va anotar sis gols i es sitúa com el primer “pichichi” del torneig. El millor del partit, l’estrella de la selecció catalana, Micky Rodríguez. El de Badalona va ser la clau en la victòria del combinat català amb els seus cinc gols i el seu joc dinàmic i veloç.  Esperem la millora del equip per la resta del campionat per tindre un final feliç.

Anàlisis dels equips favorits

A priori, m’atreveixo a donar a Catalunya com la gran favorita al títol. Pot ser la primera vegada que Catalunya triompfi en un mundial oficial reconegut per la WAFF (World Australian Football Federation). El conjunt Català és un equip molt equilibrat amb un jugador clau que pot marcar les diferències en un partit com és en Micky Rodríguez, el MVP de la LFAC els darrers 3 anys.

Espanya també és favorita, però alguns dels seus jugadors no podràn assistir a la cita per motius de calendari. França, per la seva banda, té un conjunt molt poderós, i és l’altre gran aspirant al títol. Tal com ha afirmat Marc Jund, seleccionador de França, l’equip del hexàgon ha vingut a endur-se el títol.

Senegal és una incògnita, que es desvelarà al llarg del torneig, però a priori podem pensar que el potencial físic d’aquests nois és bastant superior a la mitja dels jugadors de la LFAC. Tenen com jugadors destacats en Diakhate i l’Abdul.  Són un equip d’autèntics lleons que li posaràn les coses díficils a Catalunya i Espanya en el grup A.

Per acabar de completar el grup B, Andorra i Argentina són dos esquadres molt potents. Els Argentins tractaràn d’imposar el seu futbol físic i ràpid, mentre que els Andorrans, que són un conjunt format per alguns jugadors del principat d’Andorra i alguns jugadors Catalans no seleccionats però de bon nivell, pot posar en seriosos problemes als Argentins i Francesos.

El meu pronòstic, per mullar-me una mica, crec que veurem una final Catalunya-França el diumenge 14, i les seleccions revelació seràn Andorra i Senegal.