Feina per fer

Els Cornellà Bocs van perdre el partit del dissabte contra l’equip de Madrid per 73 a 87. Si al primer quart del partit els catalans van avançar-se i van plantar cara als espanyols, finalment l’equip espanyol va imposar-se físicament i tàcticament.

Està clar que els nois de Madrid estàn físicament més forts que els catalans i tenen una disciplina tàctica superior, el que els va donar la clau del partit. Els equips catalnas, no només Cornellà, si no tots els equips catalans, tenen un estil més tècnic que físic, amb un joc basat en la tècnica i la búsqueda del pase i de les marques. Els espanyols tenen un estil més basat en un futbol més eclèctic i molt més físic.

Tots els estil són vàlids, i totes les escoles o llibres d’estil, respectables. Espanya va guanyar, de forma clara i merescuda. Però malgrat la derrota, l’equip Català va mostrar-se sòlid i competitiu en tot moment, fidel a un sistema de joc i a un estil determinat.

Hi ha feina per fer, al Footy de Catalunya, si volem seguir a un bon nivell a Europa i no desenganxar-nos dels països més potents. Aprenem dels errors.

Clásico

Aquest dissabte a les 17.30 s’enfrontaràn a Cornellà el milor club espanyol, els Madrid Bears, columna vertebral de la selecció espanyola, i els Cornellà Bocs, el club més en forma de Catalunya. Possiblement vindràn alguns jugadors dels dos equips Vallencs a reforçar l’esquadra catalana.

Aquesta visita servirà per acabar de concretar la participació d’Espanya en el I World Cup Catalonia 2008 que es jugarà el mes de setembre a Valls.

D’alguna manera, i encara que el partit és amistòs, hi ha molt en joc…no és un Catalunya-Espanya, però casi.

Seleccions de Catalunya i Espanya en el darrer EU Cup d’Hamburg el 2007

Cornellà Bocs, finalistes

Aquest passat dissabte va jugar-se al camp municipal de Valls el matx més decisiu de la fase regular.

Els nois de Cornellà van guanyar el partit per 35 a 95. Amb aquesta gran victòria, Cornellà Bocs s’assegura una plaça a la final del 22 de juny, amb el factor camp a favor, ja que es jugarà al camp de Rugbi de Cornellà. L’altre finalista sortirà de l’eliminatòria que enfronta a Belfry Valls i els Valls Fire, segon i tercer classificats respectivament. Força Bocs!

Futbol Gaèlic a les Escoles

Un ocellet m’ha dit que l’ACEG (associació catalana d’esports gaèlics) s’ha posat les piles en relació al que fa l’introducció del Futbol Gaèlic a les escoles barcelonines.

Pel que sembla, s’ha marcat un pla estratègic on es buscarà la inclusió del Futbol Gaèlic en els cursos d’estiu que organitza la facultat d’INEF (institut nacional d’educació física) per explicar als professors les regles i els valors del Futbol Gaèlic i, a més, organitzar a la tardor d’aquest mateix any el primer campionat juvenil de Catalunya de Futbol Gaèlic, on competiríen diverses escoles on s’hagi actuat en l’ensenyament d’aquest esport.

Senegal ja té seleccionador

La Federació Senegalesa de Futbol Australià ha contractat en Alexis Schimpf, jugador-entrenador de nacionalitat Francesa que aquesta temporada està jugant amb els Cornellà Bocs, com a seleccionador nacional del Senegal. En Schimpf, partirà amb l’aventatge de parlar la mateixa llengua que els seus jugadors africans, ja que aquest país està, com bona part de l’Àfrica occidental, sota l’òrbita cultural Francesa.

L’acord va ser rubricat pel senyor Abdou Diakate, president de la FSFA i el propi Schimpf, i es podrà renovar de forma automàtica en el cas que els Senegalesos guanyin el mundial.

De segur que fan un bon paper, per què la potència de l’esquadra africana i l’experiència del tècnic Francès poden fer que Senegal sigui l’equip “tapat” i es converteixi en la revelació del torneig.

 

Dos de Tres

Tots sabem que Catalunya està admesa a participar en els tres màxims esdeveniments possibles: III EU Cup Praga 2008, I Rural Caja World Cup 9s Catalunya 2008 i III International Cup Melbourne 2008. Però, ara falta el més difícil: aconseguir el finançament necessari.

Mercès a empreses i associacions privades, la participació a l’EU Cup i al I Rural Caja World Cup 9s es ja segura. Ara falta aconseguir el finançament suficient per anar al International Cup d’Australia, i aquest finançament, li correspon donar-lo al sector públic –per llei segons l’Estatut-.

La LFAC es va comprometre amb els organitzadors del International Cup, l’AFL, a donar una resposta definitiva abans del 16 de maig, els dies passen i els diners de la Generalitat no arriben… Dos de tres?…

 

Ens la perdrem? Aquí teniu les imatges de la passada International Cup celebrada el 2005:

 

 

VALORS DELS ESPORTS GAÈLICS

Els esports Irlandesos, tant Futbol com Hurling, són esports molt antics, fruit de segles d’evolució constant a l’illa maragda. Són d’origen celta (gaèlic és la forma d’autodenominar-se dels pobles celtes).

 

Però a la vegada van servir com a símbol de resistència cultural durant els anys de dominació Anglesa, com van ser-ho les Sardanes o els Castellers al nostre país d’ençà de 1714. Fou a les darreries del segle XIX quan es creà una entitat, el GAA (Gaelic Athletic Association), encarregada d’organitzar i codificar els reglaments d’aquests esports. Els ocupants anglesos van intentar destruir aquests esports com a forma per uniformitzar l’imperi i combatre brots de dissidència independentista.

 

Els esports Gaèlics, tant Futbol com Hurling, són esports amateurs, és a dir, no professionals, a tots els nivells. L’única recompensa que poden rebre aquests jugadors és l’orgull d’haver defensat el millor que han pogut els colors del club de la seva comunitat. Possiblement, aquesta manca de professionalisme digna de menció ha impedit l’exportació d’aquests jocs fora d’Irlanda fins fa ben poc temps.

 

International Rules a França

El meu amic Guillaume Kerrien, secretari de la FFFG m’ha donat una alegría. Sembla que la FFFG (federació francesa de futbol gaèlic) i la France Footy s’han posat a treballar de forma conjunta en l’elaboració d’un campionat d’International Rules a la ciutat de Bordeus o rodalies.

A la ciutat de Bordeus hi existeix un equip de Futbol Australià, els Bombers de Bordeaux, que fa poc van jugar un partit amistós contra els Cornellà Bocs. A la resta de França hi han clubs de Footy a Estrasburg i a París.

Pel que fa a Futbol Gaèlic, a França hi han clubs a la capital, París, i un conjunt de clubs a la zona de la Bretanya, on donat el seu caràcter cèltic, aquest esport ha tingut un gran acolliment: Nantes, Rennes i Bro Leoan. A més, existeix un club a Lió,

Sembla que l’idea pot ser molt vàlida, ja que pot ser una forma decisiva per impulsar el desenvolupament dels equips d’aquest dos esports al nord dels Pirineus. Aquesta iniciativa tant interessant ha sigut acollida amb molt entusiasme per les famílies de tots dos esports. Si l’idea prospera, no podem descartar que en el futur l’idea pugui contagiar als clubs catalans de les dues modalitats!

L’empenta de Valls

Aqui tenim els nois de Belfry durant el torneig ibèric que es va celebrar a BArcelona el 1 de març de 2008.

A més, l’equip de Belfry ha sigut el bressol de molts dels millors jugadors de la LFAC, tenint la que possiblement sigui la millor pedrera del país!

 Si hi ha un club a les terres catalanes que sigui més que un club, a part del Barça, és el Belfry Valls. Aquest equip, capitanejat per en Pere Moliner i en Kim Caballé, ha sigut capaç de vènçer en les dues primeres edicions de la LFAC i a més, formar un equip de Futbol Gaèlic que ostenta el rècord amb la més gran victòria de tots els temps a Espanya: 30 a 1 li van clavar al equip de Pamplona. 

 

 Aqui veiem l’equip de Belfry Valls abans de jugar un partit de Footy contra els Cornellà Bocs.

 

 Des d’aquí vull felicitar aquest club,  i la seva filosofía, així com el caràcter obert i participatiu d’aquest club. Valls, a més dels calçots i els castellers, ha sapigut ser emprenedora en aquests esports. Molt bé nois!La vostra ciutat ha de sentir-se orgullosa de vosaltres!

El malefici de Cornellà

Els Cornellà Bocs, malgrat ser els líder de la LFAC, sembla que siguin víctimes d’una maledicció. Aquest any l’equip ha tingut multitut de lesions, entre les que destaquen les relatives als tormells i a les capsulitis dels jugadors. Això ha repercutit en el joc de l’equip, per sort, no pas en els jugadors.

La llista s’omple amb les lesions greus de tormell d’en Oriol Bosch i en Micky Rodríguez i d’en Xavi Pol, les molèsties repetides d’en Pere Casan i les lesions als dits que han patit, en diversa gravetat, en Moises Grande, en Ferran Vital (un servidor), en Pere Casan i en Alexis Schimpf.

Tot i així, l’equip continúa líder de la competició, amb un peu i mig a les finals. Felicitats nois, i esperem que el nivell de joc vagi “in crescendo” fins adjudicar-nos aquesta copa (que personalment, crec que mereixem).

Força Bocs!!